un poema de ramon ramon (Catarroja, 1970)

No vull saber res més del lirisme que no és alliberament.
MANUEL BANDEIRA (J. M. LLompart)



Contra el desig. Contra el mínim moviment
d’un bes que cau a l’aigua, d’un bes que esdevé ona
i després marejada i després naufragi.
Contra el desig. Contra els cotxes que aparquen
en el carrer més fosc de la ciutat,
els cotxes que s’oculten del trànsit i la llum,
els cotxes que s’aturen als barris en runes
perquè el cor és una roda punxada.
Contra el desig. Contra les platges brutes
com la roba més bruta de l’amor,
contra les platges que ningú no visita
perquè les ones són plenes de deixalles,
contra les platges on els cossos no naden
i es rebolquen per l’arena com els gossos.
Contra el desig. Contra la casa abandonada
plena de pols i de miralls amb pols,
contra la casa on entrem amb els ulls d’aigua
i n’eixim amb polsim a les parpelles,
contra els cossos que es despullen I es coneixen,
contra els cossos que es vesteixen i s’ignoren.
Contra el desig. Contra els poetes que el mascaren,
contra els poetes que fan versos com núvols
i no deixen que la llum toque els insectes,
contra la poesia que és un niu i un ocell i vola
i em fa sentir lleig i fosc com un escarabat.
Contra el desig. I contra mi mateix:
carrer sense llum on l’escarabat corre,
cotxe que busca la platja més bruta,
casa abandonada com un barri de nit,
cor negre de pols, cara fonda de mar,
naufragi, naufragi, naufragi…