De segur que em deixe xiquets i xiquetes, de pobles que han compartit poesia amb mi aquest curs, però el poema que us regale és per a tots els que em conegueu, i els que entren en aquest blog, també per als seus mestres...els alumnes de Catral, parleu en el vostre mestre de valencià si no enteneu alguna cosa....
SÓC de Vicent Camps
sóc alt
d’aguaitar
al balcó
buscant
a la lluna
sóc gros
per cercar
la redonesa
del sol
sóc lleig
de fer-li
carasses
a l’espill
sóc feliç
de ser
com sóc
1 comentario:
que chuliii
Publicar un comentario